Premià de Mar

Premià de Mar amaga en molt poc terreny un resum de la història i l’arqueologia del baix Maresme. Des de restes d’assentaments romans, fins a la presència notabilíssima de les cases de pescadors típiques de les barriades marineres de la comarca, passant per edificacions notables com l’edifici de la fàbrica del Gas o l’antiga fàbrica de La Lió, abans Can Puiggròs, i les magnífiques instal•lacions del Museu de l’Estampació, element clau dels orígens de la industrialització de Catalunya.

El terme municipal de Premià de Mar (que ha estat anomenat també Premià de Baix o Sant Cristòfol de Premià) comprèn una estreta franja de 3,2 km de llargada a la costa i una amplada màxima d'1 km, amb una superfície de 2,12 km2. És un poble relativament jove, que es va constituir com a municipi independent el 1836 i com a parròquia el 1841, quan es va segregar de Premià de Dalt, a causa del creixement demogràfic i la vitalitat econòmica derivats del comerç amb Amèrica.

Els primers vestigis històrics del terme denoten una ocupació humana molt densa, d’establiments romans de caràcter agrari i industrial, entre els què destaca la vil·la de la Gran Via - Can Ferrerons (segles I-VI dC), que ha donat materials ara dipositats al fons del Museu de l'Estampació i al Museu Arqueològic de Barcelona. Però també s’han trobat restes de necròpolis com la del Palmar Hotel (segles II-IV dC).

Les primeres notícies del barri de Mar apareixen al segle XVII en uns documents (que arriben fins al segle XIX) de la família Manent, d'una de les masies més antigues de la població, on es proporcionen dades sobre una petita població de pescadors i pagesos que es trobava als voltants de Can Manent i al sector ara comprès entre el pla de l'Ós i l'estació. La població figura en les cròniques dels viatges que a la fi del segle XVIII van fer Francisco de Zamora (1787-90) i Arthur Young (1787). La capella de Sant Cristòfol es va construir a partir del 1798. Ja convertit en municipi i inaugurada la línia del ferrocarril, en la Guía de Barcelona a Arenys de Mar por el ferrocarril (1857) de Víctor Balaguer es donen notícies sobre tres fàbriques de teixits, dues d'empesa i una de pisanes i mocadors, però es fa constar que la indústria principal de Premià és la navegació: dóna un cens de dotze barques de pesca i una de cabotatge matriculades a Premià, mentre que de gent del poble n'hi havia quatre de cabotatge i deu que feien la carrera d'Amèrica.

Aquesta història lligada al comerç marítim i a la indústria ha donat a Premià de Mar algunes de les seves notes més característiques: l'església de Sant Cristòfol, les fàbriques modernistes de la indústria del Gas i alguns exemples noucentistes (Can Roure) i edificacions de l'època pre-modernista dedicades a escoles com La Salle, Assís, La Lió, etc.

L’església de Sant Cristòfol està situada a la plaça de la Vila. La seva construcció es va iniciar el 1798 i no es va acabar fins al 1820. L’any 1841 va esdevenir parròquia de la vila, després que l’any 1836 Premià de Mar es segregués de Premià de Dalt. L’edifici és d’estil barroc i és format per una planta de creu llatina i campanar de torre de planta octogonal. De l’espai interior en destaquen les tres naus i, a l’altar major situat al centre del creuer, un baldaquí amb columnes salomòniques aprofitades d’una església de Castella. Just sobre el creuer un cimbori i una cúpula esfèrica o llanterna són els encarregats de permetre l’entrada de la llum a l’interior del temple.

És destacable també la visita a l’antiga fàbrica de Can Puigròs o La Lió. Des del segle XVIII el Maresme ha estat una zona on el tèxtil i l’estampació han esdevingut importants motors per a l’economia. Premià de Mar també té una llarga tradició fabril, i ha estat especialment important en el sector de l’estampació. La fàbrica de can Puiggròs, del segle XIX, es va convertir a començaments del segle XX, en la “Lyon Barcelona S.A.”. És coneguda arreu per ser la introductora de l’estampació a la lionesa (o serigrafia) a l’Estat espanyol, on va ser la fàbrica més important d’aquest sistema d’estampació durant tot el segle XX. Al seu voltant es va moure una importantíssima activitat econòmica i professional, que va convertir Premià en un dels centres de gravadors més important del món.

Can Puiggròs es va construir l’any 1898, el mateix any que Espanya perdia les colònies americanes, a construir un esplendorós edifici modernista. L’edifici està format per una gran nau central amb un cos més elevat, com si fos una torre. Al costat de l’entrada hi ha la porteria, amb un destacable porxo metàl·lic. Més endavant, la xemeneia d’expulsió de fums, que es converteix en l’element més característic de les indústries catalanes del segle XIX. Tot l’edifici, de maó vist, va esdevenir escola anys més tard. Està situada al carrer Joan Prim.

L’herència tèxtil de Premià de Mar va fer que un grup de ciutadans formats dins del ram de l’estampació, es dediqués a recollir elements de les fàbriques que anaven plegant durant les crisis dels anys 80 i 90, que van donar origen a una important col·lecció, avui municipal, però que ha assolit un interès nacional. Es recull al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, que forma part del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El Museu explica els orígens de l’estampació tèxtil a Catalunya i a Europa, arran de la fabricació d’indianes del segle XVIII, moviment econòmic en què Catalunya va excel·lir com un dels centres més importants d’Europa. S’explica com l’estampació va ser el veritable motor de la industrialització del segle XIX, fa un recorregut per les principals tècniques d’estampació emprades des del segle XVIII fins a l’actualitat, i per la química dels colorants i la teoria del color. Disposa també d’un obrador d’estampació on es fan demostracions, tallers i cursos.

L’edifici que acull el Museu és l’antiga fàbrica de gas d’hulla de la Propagadora del Gas. L’edifici original, que encara conserva la porta de ferro forjat i dues naus de maó vist i pedra, fou construït l’any 1884 i va produir gas fins el 1942, en què es va convertir en un centre distribuïdor de la fàbrica del Poblenou de Barcelona. Va tancar definitivament el 1983.

El visitant no pot abandonar Premià de Mar sense fer un recorregut pel seu nucli antic. Es succeeixen les cases de pescadors típiques del Maresme, anomenades cases de cós (en destaca la uniforme presència al carrer de Gibraltar), en referir-se a ser porcions de terreny aptes per a edificar-hi o ja edificats i la seva superfície era d’uns vint pams d’ample per quaranta de fons aproximadament. Així es parlava de cases d’un cós o d’un cós i mig per exemple. Sempre són de planta i pis, i portalada amb arc escarcer, més d’un gran finestral reixat que dona al carrer. I entre aquestes cases alguns edificis singulars com Can Roure, Can Maristany, el Xalet o el Col·legi de la Divina Pastora.