Tiana

Tiana és el darrer municipi pel sud de la comarca del Maresme i n’exerceix d’enllaç amb el Barcelonès Nord i el Vallès Oriental. Municipi de residència de Lola Anglada i d’estada d’Isaac Albéniz, entre d’altres, és la seu dels cellers Parxet, Alta Alella i Quim Batlle . Són de visita obligada a Tiana la cartoxa de Montalegre i el gran casal de Can Sant-romà.

Situat a la Serralada de Marina, Tiana és el darrer municipi pel sud de la comarca del Maresme i n’exerceix d’enllaç amb el Barcelonès Nord i el Vallès Oriental. Amb sortida al mar, fins la independència municipal de la barriada marinera de Montgat, Tiana és un municipi amb relativa poca extensió (7,9 quilòmetres quadrats) i un important desnivell, amb el punt més baix a 46 metres sobre el nivell del mar i el més alt a 486 metres.

El nom de Tiana prové del nom propi llatí Titius, documentat al segle XI com villa tiziana o titiana.

Tiana és un municipi bàsicament residencial, donada la seva condició de poble i la seva proximitat a centres urbans com Barcelona o Badalona. La majoria de llocs de treball que existeixen al poble corresponen al sector de serveis. Durant els últims anys el sector de la construcció havia notat un augment considerable degut a l'augment demogràfic que havia patit també el poble, però des de l'arribada de la recessió econòmica aquest sector ha estat bastant escàs.

Una de les activitats econòmiques principals a Tiana és l'agricultura (ecològica en alguns casos) del raïm i, sobretot, la producció de vins i caves. La totalitat del territori de Tiana forma part de la DO Alella i algunes bodegues importants d'aquesta Denominació d'Orígen com AltaAlella o Quim Batlle s'alcen sobre sòl tianenc. També cal destacar la presència dela famosa i tradicional cava Parxet, que ha estat un dels símbols de Tiana durant anys.

Tiana ha estat municipi de naixença o acollida d’importants personalitats culturals com Lola Anglada, Joan Garí o, fins i tot, Isaac Albéniz, que va actuar a Tiana, el poble on havia nascut el seu fill Alfons, en un dels seus últims concerts l'any 1903. S’explica que en aquell concert Isaac Albéniz va negar l'entrada a tots els senyors de Barcelona que s'havien desplaçat per sentir-lo i va oferir l'actuació a la gent del poble.

A Tiana, hi ha dues visites obligatòries: la cartoixa de Montalegre i Can Sant-romà.

La cartoixa de Montalegre es va formar a partir del 1415 en terrenys d'un antic convent de monges augustinianes. Aquest priorat femení de donades o canongesses era al solar de l'actual Conreria, al cim de la carena, prop del coll de Montalegre, priorat fundat a l'inici del segle XIII i que el 1265 tenia ja una comunitat de 12 monges comandades per la priora Guillema; per la solitud del lloc es va traslladar el 1365 a Barcelona, on va perdurar fins el 1593 al lloc ocupat després pel seminari tridentí i per la Casa de Caritat. Els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa i els de Sant Pol del Maresme van decidir d'unir-se i formar una nova cartoixa en aquest indret. Van arribar inicialment els de Vallparadís (1415) i després els de Sant Pol (1434), i des de l'edifici de les monges van planejar la construcció d'un cenobi que respongués a les exigències de l'orde cartoixà.

El primer sector comprèn un pati d'honor amb l'albergueria, procura i lloc de treballs manuals; el segon, una sèrie de dependències comunes (l'església gòtica acabada el 1463, el menjador, la sala capitular) a l'entorn del claustret, i el tercer, destinat a la vida eremítica, és format per dos grans claustres d'estructura gòtica juxtaposats (el primer del 1448 amb la cel·la prioral i 17 cel·les més, i el segon del 1636 amb 13 cel·les més).L'època de major esplendor van ser els segles XVII i XVIII; els extensos dominis de la cartoixa (entre els quals hi havia els delmes i el domini de la parròquia de Tiana des del 1441) eren administrats des de l'edifici de la Conreria (antic convent augustinià). La vida monàstica va ser interrompuda per les vicissituds bèl·liques i polítiques en 1808-14 i en 1820-24, i el 1835, amb les lleis desamortitzadores i l'exclaustració, l'edifici va ser abandonat i va patir saqueig i incendi. La Grande Chartreuse va adquirir l'antic monestir i uns pocs terrenys el 1865 i va iniciar la restauració de la casa, que no es va poder dur a terme fins el 1901, arran de l'arribada d'una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans. Després de l'etapa de la guerra civil de 1936-39 la casa va continuar amb força vitalitat. D'altra banda, la Conreria no va ser recuperada pels monjos després de la desamortització. Va ser destinada a hotel restaurant i des de l'any 1940 s'hi va instal·lar el seminari menor de la diòcesi de Barcelona (l'edifici va ser notablement ampliat), i posteriorment internat regit per sacerdots de la diòcesi.

Com s’ha dit, l’altra visita obligada en el terme de Tiana és el gran casal de Can Sant-romà (o Can Sent-romà), que correspon a una capella ja esmentada el 1068 i a una masia bastida, com altres del terme, sobre una vil·la romana. L'actual edifici correspon a la transformació d'un gran casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat posteriorment, en un casal d'aspecte modernista. Hereus dels Sant-romà, ja citats al segle XII, són els Fortuny. Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà i propietari del mas, ha dirigit i potenciat excavacions arqueològiques a partir de la descoberta fortuïta d'una vil·la romana el 1934. S'hi han descobert quatre vil·les romanes superposades i restes de la primitiva capella romànica amb pintures romàniques de la fi del segle XI. La capella, gòtica, conserva un retaule de Rafael Vergós el Jove, i el casal conté una col·lecció d'indumentària, un museu arqueològic, una important biblioteca i hemeroteca, l'arxiu familiar (des del segle XIII) i els jardins, ornats amb escultures de Joan Roig i Solé.