Vallromanes

Vallromanes és un municipi situat als contraforts de la serra de Sant Mateu, que ha obtingut un notable ressò turístic per la unió en un entorn de repòs un bon nombre de segones residències de barcelonins amb una oferta gastròmica i de lleure d’alt valor, capitanejada des dels anys seixantes pel Club de Golf Vallromanes. L’entorn del municipi ofereix boniques visites al Sant Miquel de Montornès, a la Torre Tavernera i a la  curiosa formació prehistòrica de la Roca Foradada.

Vallromanes és un terme municipal accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu i drenat per la riera de Vallromanes, un afluent de la de Mogent. El municipi comprèn el poble i cap de municipi de Vallromanes i un seguit d'urbanitzacions que formen pràcticament un continu urbà amb el cap municipal, entre les quals destaquen Cal Marxant, Can Corbera, Can Rabassa (compartida amb el terme de Vilanova del Vallès), Vallromanes Residencial, Cal Tàvec o l'Oasi. El principal eix de comunicació del terme és la carretera local del Masnou a Granollers, que travessa el terme de sud a nord i de la que surt un brancal que mena al poble. Un cop superat el Mogent enllaça amb l'autopista AP-7.

Fins a 1940, Vallromanes formà part del terme de Montornès.

És un municipi format per una munió de masies a les quals s'han afegit, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, un bon estol de cases d'estiueig i urbanitzacions. Aquest creixement ha fet incrementar la ciutadania de Vallromanes fins a superar els 2.300 habitants.

L'economia tradicional del terme es basava en l'agricultura de secà (cereals, vinya, llegums, fruiters, farratge) i de regadiu (patates, hortalisses), complementada per la ramaderia bovina per a llet i l'explotació forestal, avui pràcticament desapareguda. Modernament, l'establiment de segones residències i urbanitzacions i la proximitat amb Barcelona han orientat el treball cap el sector terciari. Entre els serveis, destaquen els pertanyents al ram del comerç, l'hostatgeria (inclou places de càmping), la restauració i el lleure. Dintre d'aquest darrer apartat, convé esmentar el Club de Golf Vallromanes, construït el 1969, que té la seva seu social en una masia senyorial del segle XVIII anomenada Torre Tavernera i alberga diversos serveis i instal·lacions esportives complementàries.Vallromanes celebra el mercat setmanal els dimecres.

Vallromanes ofereix un seguit de visites turístiques de gran interès. En primer lloc, el castell de Montornès o de Sant Miquel de Montornès que s'aixeca al turó d'aquest nom. Al subsòl del castell medieval hi ha vestigis d'un poblat ibèric que fou habitat als segles III i II aC. Es conserva part de la torre mestra del castell, de planta circular, i fragments de la muralla que envoltava la fortificació. La capella de Sant Miquel del castell, al qual ha donat nom modernament, és documentada el 1121; va ser restaurada a la primeria del segle XVII i destruïda al segle XIX. Actualment se'n conserven algunes restes de murs, separats del castell per un carreró, just dins el terme de Montornès del Vallès.

Al peu del castell, al NE d'aquest, s'aixeca la Torre Tavernera, antiga masia fortificada que havia pertangut als Montornès, als Armengol i als Taverner. Fou reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d'Ardena, comte de Darnius, ja que en la guerra de Successió havia estat destruïda pels partidaris del rei arxiduc. Sembla que els senyors del castell de Montornès residiren a la Torre Tavernera fins a la fi del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, aquests es traslladaren a viure a Teià, on es guarda, també, l'arxiu. La Torre Tavernera és un edifici amb façana rectangular, decorada amb plafons de rajoles on hi ha els retrats dels seus propietaris, senyors també del veí castell de Sant Miquel. S'hi ha trobat ceràmica d'època ibèrica a les sitges. Prop seu hi ha la capella de Sant Andreu. Esmentada ja l'any 1157, és un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó seguit, coronada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Fou reconstruïda l'any 1718.

La resta arqueològica més antiga de Vallromanes és la Roca Foradada. Es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on s’hi pot encabir una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època calcolítica (2700-2200 AC). Es troba emboscada a la falda nord del turó del Tàvec, damunt la masia de Cal Cabrit, a tocar del camí que condueix a Can Maimó. Formaria part d'un complex megalític, ja que al seu voltant hi ha tot un seguit de roques grans i ben curioses. En el clar de bosc proper, anomenat la plana de Cal Cabrit (geològicament és una codina) també podem veure un parell de roques mig enterrades. Parlem, doncs, d'unes restes situades en un lloc de pas, un indret estratègic que hauria estat màgic i sagrat per a l'home prehistòric.

No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, tenim que podria ser una cova sepulcral artificial, un monument funerari excavat a la roca; o potser una “gàbia o presó neolítica” la qual es tancaria mitjançant algun sistema (podem veure que hi ha un rebaix vertical en forma de canal on devien anar els troncs de la "porta"). També diuen que antigament la feien servir com a forn per a coure-hi pa.