Vilanova del Vallès

Vilanova del Vallès es va formar el 1.984 per segregació de part dels territoris de Montornès i de la Roca, i es troba situat a la cruïlla de camins que formen les carreteres de Masnou - Granollers i la de Sant Adrià - La Roca del Vallès.

Una visita a Vilanova del Vallès passa obligatòriament per la Parròquia de Sant Esteve (o Santuari de Santa Quitèria), una construcció que es remonta al segle X i que exerceix de mirador privilegiat sobre part del Vallès Oriental, amb vistes al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el pic del Puigmal al Pirineu.

El terme municipal de Vilanova del Vallès es va formar el 1.984 per segregació de part dels territoris de Montornès i de la Roca, als quals pertanyia el poble abans anomenat Vilanova de la Roca.

L'assentament urbà (nucli urbà) de Vilanova del Vallès s'ha produït a partir de la seva ubicació en la cruïlla de camins que formen les carreteres de Masnou - Granollers i la de Sant Adrià - La Roca del Vallès, a més de la proximitat al riu Mogent.

L'agricultura i la ramaderia han estat activitats inicials d'aquest nucli de població, aprofitant les zones prop del riu per l'horta i la resta per a cereal. El procés d'industrialització del país produït a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, la construcció de l'autopista en els anys seixanta, el creixement de les urbanitzacions en els anys setanta i les corrents migratòries produïdes a l'Estat Espanyol, conjuntament amb l'allau de segona residència promoguda per la població de Barcelona, han canviat l'estructura de la població del nucli de Vilanova del Vallès. El creixement dels nuclis de segona residència en la vessant de la serralada costera ha estat manifest, i en la majoria de casos ha estat en detriment de la riquesa forestal d'aquestes contrades, en l'obertura incontrolada de camins i en la degradació del territori. Seguint el curs de la carretera fins a Sta.Quitèria i en direcció de llevant s'han anat produint assentaments residencials recolzats en la falda de la cadena Pre-litoral que han transformat l'ús i el paisatge original. Els assentaments residencials de segona residència, fruit d'una necessitat a vegades provocada, han trobat a Vilanova del Vallès una permissivitat suficient al llarg dels darrers anys. Aquests assentaments, avui dia transformats en barris.

Un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès és la Parròquia de Sant Esteve de Vilanova del Vallès. Coneguda també per Santuari de Santa Quitèria, la Parròquia de Sant Esteve és molt antiga. Els seus vestigis documentals es remunten al segle X.

L'església actual (a part de vestigis anteriors) està conformada en tres estils arquitectònics: una part romànica (base i campanar), una altra de gòtica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser).

A part del seu patró principal, Sant Esteve, i el co-patró Sant Sebastià, del qual se celebren dues festes, se celebra també l'aplec de Santa Quitèria per la segona Pasqua.

Gaudeix d'un entorn encantador i d'una vista deliciosa sobre part del Vallès Oriental, amb vistes al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el pic del Puigmal al Pirineu.

Part de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc de la Serralada Litoral, i és concretament en el nostre municipi on trobarem el punt més alt d´aquest parc, amb el turó de Céllecs d’alçada màxima (534m), coronat per les restes d’un poblat ibèric i el bosc que s´estén als vessants de ponent, dins els límits del Parc de la Serralada Litoral.